SALVADOR OLIVA

Introducció En Salvador comença la seva presentació amb l’ oració següent: “ El teatre és un joc que ha de divertir, on els personatges realitzen una mimesi .” • Mimesi: vol dir “ fer com si “ Ell, personalment, pensa que el teatre requereix un bon text , una bona direcció i uns bons actors. També considera que el bon teatre no es troba aquí, sinó que podríem situar-lo a llocs com Itàlia o Alemanya. Des del seu punt de vista, anant al teatre adquirim certa saviesa. Opina que l’art en general ens pot aportar saviesa moral. Dintre de l’art en destaca la música, que segons ell , dóna forma als sentiments però també comenta que nosaltres tenim una visió massa alta dels nostres sentiments. Macbeth Segons Salvador Oliva, sempre s’ha dit que Macbeth és una obra que descriu l’ambició i la gelosia. Hi ha una frase que ell remarca : “ Fair is foul and foul is fair .” Oliva diu que li va resultar difícil de traduir, però que finalment li va trobar un mínim sentit; “ El que és bonic és lleig i el que és lleig és bonic.” Després parla de les brúixes ( personatges importants en aquesta obra) a partir de les quals, Sheakspeare presenta el mal al món. També ens llegeix les primeres paraules de Macbeth a l’obra: “ Un dia tan bonic i tan lleig a la vegada no l’havia vist mai.” Seguidament ens parla sobre Lady Macbeth. Ens diu que és brutalment ambiciosa. Tant que és ella qui invoca al mal. Ella fa que les bruixes profetitzin que Macbeth serà rei i ell s’ho creu. A l’obra , Oliva en destaca una cosa; • Lady Macbeth: comença sent valenta i afrontant la majoria de coses que feia i el pes dels seus actes i acaba essent tant poruga que no resisteix la sensació de culpabilitat que la posseeix i es suïcida. • MacBeth: en canvi, comença insegur del que fa i de si mateix, sense tenir voluntat d’afrontar les conseqüències dels fets i sense valor de ser despiadat i malgrat això acaba enfortint-se i sent capaç de superar la valentia que caracteritza a Lady Macbeth a l’ inici de l’obra. És tanta l’ambició que l’envolta i el ronda que acaba parant boig. És un clar exemple de que Sheakspeare, segons diu en Salvador, posa veu als seus personatges. Tornant als autors, llibres i el teatre Senyala que la professionalitat d’un actor és bàsica en el desenvolupament del bon teatre. Diu que tots els personatges de sheakspeare tenen una justificació dramàtica, és a dir, que fan el mal per una raó. Salvador Oliva creu que Sheakspeare pensava que per molt que fem el mal al món no en som realment culpables ni responsables. Afirma que Sheakspeare coneixia perfectament el medi teatral i com desenvolupar l’acció i fer-la creïble i original. Ell pensa que quan entrem en el món de la ficció, cadascú de nosaltres en traiem les nostres pròpies conclusions. En canvi, la única justificació que tenia MacBeth per a fer el mal era que estava poisseït. Salvador Oliva  Utilitza molts diccionaris per escriure les seves traduccions. També es beneficia del sentit comú i la seva experiència per a fer-ho.  Amb la crisi ven menys llibres.  Quan ell era un estudiant ja traduïa textos, encara que fossin fàcils.  Entén el Català, Castellà, Italià i Anglès però només parla totalment bé el Català.  Les seves obres preferides de Sheakspeare són les últimes tragèdies. Maria Subirà Muixí

NO VIVIM, SOM VISCUTS

El passat dilluns, 19 de novembre, els grups de tercer i quart de l’ESO, vàrem assistir a una interessantíssima conferència que ens va brindar el traductor, poeta i catedràtic Salvador Oliva. Va començar la xerrada parlant-nos sobre el teatre en general: Explicava que l’art és una mimesi i que, sembla ser, és un concepte un tant confós: “la gent diu que és una interpretació de la vida” però el que veritablement simbolitza, o el que veritablement creu ell que simbolitza, és “l’acció de fer-ho real.” També va afegir que “la funció necessita una bona dicció a càrrec d’uns bons actors, un bon director i una bona posada en escena” i que “si una obra avorreix al públic, és perquè és dolenta, el teatre és un zoo que ha de divertir.” Objectava que aquí, a Catalunya, i a Espanya en general, el bon art escènic escasseja i que on ell el gaudeix més és a França, a Itàlia, a Alemanya o a Anglaterra. “El teatre ens ensenya i ens ajuda a tenir una millor visió del nostres sentiments”- va sentenciar. Seguidament es centrà en Macbeth, l’obra que portàvem unes setmanes entre mans: Salvador ens digué que era un repte increïble traduir qualsevol text de Shakespeare, que eren plens de paradoxes, i els més rics en vocabulari. Ho deixava ja ben clar a la primera escena: les bruixes diuen- “fair is foul and foul is fair.” Per una banda, fair significa bell, o també just, i foul és lleig o fastigós. Trobava que era una frase, gairebé, impossible d’interpretar, massa carregada de significat com per poder-ho fer correctament. Què volien significar aquestes contrarietats? Finalment va optar per traduir-ho així: “ El que és bonic és lleig i el que és lleig és bonic.” I interpretar-ho com la tergiversació de l’obra moral, com la maldat personificada. És per això que, Macbeth, en la seva primera aparició, diu: “un dia tan bonic i tan lleig com aquest, no l’havia vist mai.” Aquests versos són com un eco del que havien dit les bruixes a la primera escena, vol significar que ja està sota la influència de les germanes del Fat, ja està posseït pel mal. Va explicar-nos que, sens dubte, el personatge més pervers i malvat de tota l’obra és lady Macbeth i que és l’ambició la que la porta fins a aquest extrem, el desig de ser reina l’obliga a invocar el mal, a matar i a incitar el seu marit que ho faci. És una dona molt valenta al principi de l’obra i a mesura que l’acció avança la consciència la va empetitint mica en mica, tot el contrari que el baró de Cawdor. Ell, al principi, és covard i no està segur de fer les coses que es veu obligat a fer, però al final creix i mor com un lluitador nat. Els dolents de Shakespeare, diu el professor Oliva, que són “dolents justificats”, que fan el mal per alguna raó. En aquest cas per consciència moral, perquè estan posseïts. Per acabar, ens va fer adonar que les bruixes van enredar a Macbeth des d’un principi: elles van dir-li que només seria mort per algú no nascut de mare (donant a entendre que no ho faria ningú) però el matà Macduff, fill del rei, nascut per cesària i ,per tant, no considerat vingut al món de ventre matern. Seguidament va haver-hi un seguit de preguntes per part dels alumnes en les que deixà clar que “ no té cap obra preferida, totes li agraden molt i per igual” i que “va començar traduint amb tretze o catorze anys textos en anglès per diversió.” Va finalitzar la seva visita signant les seves obres als interessats i posant per alguna foto. Tot plegat, crec que va ser una experiència molt maca i enriquidora per a tothom, és un plaer que un professional d’aquestes característiques hagi acceptat de venir a la nostra escola per parlar-nos del seu treball. És per això que n’ hauríem d’estar tant i tant agraïts. Carla Soler, 3r B.

TIRANT LO BLANCl

LA NOVEL·LA

AUSIÀS MARCH

AUSIÀS MARCH:"Jo son aquell pus extrem amador"

BIOGRAFIA D'AUSIÂS MARCH

SEGLE XIV Bernat Metge

Ausiàs March cor d'acer, de carn i fusta 1

Morfologia

Morfologia (1) from Berta Allo

Morfologia 2 from Berta Allo

ENS EXRESSEM

LA MORT Tu vas decidir el teu propi camí els teus propis passos. Tu et vas forjar amb cadascun dels teus actes, vas modelar un món propi, vas començar a ser feliç. La fama et va arribar, vas tenir èxit, vas tenir-ho tot i elles van entrar a la teva vida. Poc a poc et vas anar enganxant, vas anar deixant que elles decidissin el teu propi camí, cada cop anaves avançant més lentament, et vas quedar parat, parat en un món que ja no era aquell món perfecte, vas deixar de costat els amics, la família, la SOCIETAT i et vas unir a elles. Com si no existís res més, solament elles. Poc a poc veia com t'apagaves, com els teus ulls s'enfosquien. No senties, no et mostraves, no eres persona. Cada cop era pitjor, cada cop el camí s'enfosquia més. Et vaig perdre, et vaig perdre de la manera més cruel, sabent que no podia ajudar-te. Ella va venir i se’t va emportar, com aquella amiga que sempre està al teu costat atenta al moment adequat per emportar-te lluny de mi, i no tornar-te. La nostra amiga, la mort, encara no ha guanyat perquè se t' haurà emportat lluny de mi, físicament. No et podré tornar a abraçar o a besar. Però seràs amb mi, molt prop, sempre seràs als meus records. Sé que un dia ens trobarem i aquell dia no et veuré com la persona que va caure a l'addicció, no! Sinó com la persona forta, aquella que va forjar el seu camí. Gisela Esteban Rodríguez 3 ESO C

LES ORACIONS

MAPA CONCEPTUAL ORACIONS

TOTS SANTS

CALAIX SOBRE LA MORT

ELS TROBADORS

MAPA CONCEPTUAL Enllaç interessant

Mapa conceptual: Oracions

Per anar-hi clica l'ENLLAÇ

Tutorials cmaptools

Aquest tutorial ens mostra quines dues zones bàsiques presenta el camaptools: la privada i la pública Aquest segon tutorial mostra com puc transferir un mapa de la meva zona privada a la zona pública en què tinc la meva carpeta

Una imatge: 200 paraules i "un somriure"

La Síl·laba. L'accentuació.

MAPES CONCEPTUALS CMAPTOOLS

LA SÍL·LABA

CURS 2012-2013

COM ANAR AL CEL I TORNAR

Un cop vaig estar al cel. Només un i només amb la punta dels dits. Jo buscava una mirada, un somriure, una paraula, però vaig trobar una altra cosa...

Ja feia temps que la meva vida era prou ensopida com per avorrir-se. Era més ensopida que jugar una partida de tres en ratlla amb mon germà petit, d’aquelles en què el pobre petit s’esforça incansablement i jo el guanyava i el guanyava, tota avorrida perquè la meva  superioritat ja no em produïa cap satisfacció.

Era tot un seguit de dies tous i fets sense importància, surt el sol i te’n vas a l’escola, sona la campana i te’n tornes a casa. Deures, estudi, tele, partida de tres en ratlla. Fuig el sol i sopar, pijama, pel·lícula, música o llibre i a dormir.

Un petit plaer que em donava, no gaire regularment, era anar a la secció de pel·lícules del Corte Inglés de Portal de l’Àngel, només de veure les caràtules ja m’imaginava mitja pel·lícula, amb mi de protagonista és clar.

Els caps de setmana em tancava a la meva habitació i experimentava la sensació d’imaginar-me que estava sola al món, tancada a la meva torre, al castell més recòndit del meu regne de màgia. A vegades, sentia una música que semblava venir d’una sala llunyana deixant ecos pels passadissos; d’altres, en Freddie em cantava les meves peces predilectes des de darrere la porta de la meva cambra, però tot s’acabava sempre igual, quan un monstre esbotzava la porta... el monstre del tres en ratlla.

Passejava entre les fileres de DVDs perduda en els meus pensaments: buscava un musical, però no era el meu dia, no trobava res. La botiga era buida i els dependents no sabien on ficar-se, passejaven amunt i avall fent veure que ordenaven i no em treien l’ull del damunt, com si anés a agafar-ne una i sortir cames ajudeu-me. En condicionava aquell ambient opressor i aquells vigilants fent-me sentir culpable injustament. Ja no sabia per on anava, desitjava fugir però alhora volia saber com acabaria allò, m’imaginava  que jo era una espia acorralada provant de buscar una fugida impossible...

Desviada del meu rumb, vaig arribar a un calaix de pel·lícules barates i  quan les barrejava distretament vaig sentir aquell perfum. Va arribar-me molt suaument, era extremat i fresc alhora, potser una mica carregat amb alguna cosa com fustes orientals, vaig pensar: com serà la dona que porta això? Segur que m’agradarà el seu estil perquè només el seu perfum ja m’enamora; dissimuladament vaig anar apujant la vista i la vaig veure a l’altra banda del calaix: barret d’ala ampla cobrint uns cabells llargs i sedosos, negres com la nit, era increïble...

Em vaig fixar en les seves mans blanques de dits llargs i delicats com de pianista, amb aquelles mànigues brodades que sortien d’una jaqueta negre, no em calia saber-ne més, era ell i no ella.

Ja no em calia veure els ulls ametllats, que em miraven riallers sota les celles perfectes de l’home perfecte, perquè els endevinava. Era ell, aquella imatge tant clara però tant borrosa quan em despertava. La meva vida havia canviat, aquell home era real o això vaig pensar jo.

Jorgina Domènech

3 ESO C

Dictat 3r C

DISSENY NATURAL La geometria existeix pertot arreu. En el disc del sol, en la papallona, en el diamant, en l’estrella de mar, fins i tot en un petit gra de sorra. Hi ha una infinita varietat de formes geomètriques escampades per la Naturalesa. Un corb quan vola lentament pel cel descriu, amb la taca negra del seu cos, figures admirables; la sang que circula per les venes del camell no defuig els rigorosos principis geomètrics; la pedra que es llança al xacal inoportú descriu, en l’aire, una corba perfecta! L’abella construeix els seus alvèols en forma prismes hexagonals i adopta aquesta forma geomètrica per tal d’aprofitar al màxim el material. Malba Tahan, L’home que calculava

Els nostres podcast. La narrativa amb veu.

ORACIONS COMPOSTES

MAPA CONCEPTUAL ORACIONS COMPOSTES

L'oració simple i complements del verb

Les Conjuncions 4 Eso

View more presentations from Helena Bosch

PARAULES EMMETZINADES

L'autora: MAITE CARRANZA

Open publication - Free publishing - More guia

L'ORACIÓ SIMPLE i ELS COMPLEMENTS DEL VERB

Open publication - Free publishing - More llengua

Sintaxi 3rs (3)

View more presentations from Berta Allo

Les dones no hem de ser invisibles

Open publication - Free publishing - More llengua

PERÍFRASIS VERBALS

Què són les perífrasis verbals, quines formes són perífrasis verbals i com cal utilitzar-les.

Perífrasis verbals
Ús incorrecte del gerundi I.
Ús incorrecte del gerundi II.
Construccions amb infinitiu i gerundi. Casos conflictius.
Ús del gerundi
Expressió de l'obligació
Expressió de les ordres
Expressió de la causa
Expressió de la probabilitat

Treballant les perífrasis verbals

1. Reescriu el paràgraf tot esmenant els errors ( no et fixes només en les perífrasis, tal vegada hi haja algun accent o alguna altra falta dissimulada).



Serien les nou de la nit quan el tren va arrivar. Jo no tenia que haber anat a per ell però, ja se sap, que si un no pot, que si l’altre tampoc, i al final hi ha que quedar be i oferir-se. Despres de tot, el nor era jo i tenia que tractar de guanyarme-ls com fóra. Jo entre mi pensaba: “Serà un d’aquestos idiotes que creuen que ho saben tot i es tindrà pel mes intel·ligent del poble”. No suporte aquest tipus de gntm tan segura de si mateixa i tan pedant. Un únic passatjer baixà del tren, o millor dit, una passatjera. “No haurà pogut venir i no ha avisat”. Era preciosa! Tindria uns trenta anys i a penes anava maquillada, però els seus llabis ern carnosos i de color vermell intens. Es dirigí cap a mi amb un somriure ample i em digué: “Hola, soc Pau”. Clar, Pau pot ser nom de dona, no iavia caigut. Em vaig presentar i li vaig oferir el meu braç. Hi ha que ser un caballer, no?

Un petó

El primer cop

Imatge

Corrien les tres de la matinada, Plovia. Ell era corrent carrer avall . Esgotat, amb els ulls vermells i la ferida a l’abdomen encara sagnant. Sense destí...
Feia tres anys en John s’havia sotmès al projecte enigma. Un pla del govern nord-americà classificat de nivell 4. El pla consistia en dur a terme la teoria del doctor Eisenhower. La teoria deia així:

“Els minuts i els segons `poden fer de l’home una maquina
De matar letal nomes cal una petita intervenció per pertorbar
L’espai temps de l’individu i la llei de la relativitat inversa farà
De l’individu un Super Home”

Name: Kipper, John
Sex: Male
Age: 22
Birth Place: Blenheim (GB)
High: 1’89
Weight: 95

Aquestes eren les dades que van permetre a en John formar part del projecte. Fill de pares pagesos havia passat la infància robant i demanant almoina pels carrers de Londres. A l’edat de vint anys un espia americà el va trobar en el dormitori comú del carrer de Normandia.
En veure en ell un potencial candidat per a el projecte enigma va fer-li la proposta tindràs aliment, casa, i guanyaràs grans sumes de diners, faràs el que se’t demani quan se’t demani i no podràs negar-te, va que pots perdre?¨ L’agent americà sabia de sobres tot el que podia perdre però en John un pobre lladre va veure en aquesta proposta l’oportunitat de la seva vida.
A la base militar de Houston (EUA) se’l van realitzar nombroses probes per determinar la seva capacitat. En John gosava de una bona musculatura i una ment brillant ho que va facilitar els tràmits .
Desprès de signar els contractes vinculants a l’exèrcit experimental dels estats units el doctor va dir al John : ¨noi ets apunt de fer una cosa gran per a la humanitat, ara be una vegada comencem no hi haurà retorn¨ el noi va accedir a l’operació. Mai mes res tornaria a ser igual.
Van implantar-li una carrega de liti per via intravenosa en forma de rellotge que servia de camuflatge. La seva primera missió va ser a Guanlao a la xina. Es diu que ell sol va acabar amb 134 homes de les forces populars xineses. Els èxits es van anar succeint fins que va ser abatut a l’abdomen. El seu talo d’Aquiles.

Es va refugiar a un portal. Sol, la missió havia sigut un desastre. Nomes quedava ell. Veia els cossos dels seus companys. L’olor a pólvora, el cel de color sofre. Tot en runes...
Va mirar la cartutxera hi allà estava. La sortida del covard...
¨La guerra es l’art de destruir els homes. La política, la d’enganyarlos¨
» Parménides de Elea

MARCOS ESQUINA HERRERO
13-12-11