dijous 9 de febrer de 2012

Treballant les perífrasis verbals

1. Reescriu el paràgraf tot esmenant els errors ( no et fixes només en les perífrasis, tal vegada hi haja algun accent o alguna altra falta dissimulada).



Serien les nou de la nit quan el tren va arrivar. Jo no tenia que haber anat a per ell però, ja se sap, que si un no pot, que si l’altre tampoc, i al final hi ha que quedar be i oferir-se. Despres de tot, el nor era jo i tenia que tractar de guanyarme-ls com fóra. Jo entre mi pensaba: “Serà un d’aquestos idiotes que creuen que ho saben tot i es tindrà pel mes intel·ligent del poble”. No suporte aquest tipus de gntm tan segura de si mateixa i tan pedant. Un únic passatjer baixà del tren, o millor dit, una passatjera. “No haurà pogut venir i no ha avisat”. Era preciosa! Tindria uns trenta anys i a penes anava maquillada, però els seus llabis ern carnosos i de color vermell intens. Es dirigí cap a mi amb un somriure ample i em digué: “Hola, soc Pau”. Clar, Pau pot ser nom de dona, no iavia caigut. Em vaig presentar i li vaig oferir el meu braç. Hi ha que ser un caballer, no?

dimecres 1 de febrer de 2012

Un petó

dimecres 25 de gener de 2012

El primer cop

Imatge

Corrien les tres de la matinada, Plovia. Ell era corrent carrer avall . Esgotat, amb els ulls vermells i la ferida a l’abdomen encara sagnant. Sense destí...
Feia tres anys en John s’havia sotmès al projecte enigma. Un pla del govern nord-americà classificat de nivell 4. El pla consistia en dur a terme la teoria del doctor Eisenhower. La teoria deia així:

“Els minuts i els segons `poden fer de l’home una maquina
De matar letal nomes cal una petita intervenció per pertorbar
L’espai temps de l’individu i la llei de la relativitat inversa farà
De l’individu un Super Home”

Name: Kipper, John
Sex: Male
Age: 22
Birth Place: Blenheim (GB)
High: 1’89
Weight: 95

Aquestes eren les dades que van permetre a en John formar part del projecte. Fill de pares pagesos havia passat la infància robant i demanant almoina pels carrers de Londres. A l’edat de vint anys un espia americà el va trobar en el dormitori comú del carrer de Normandia.
En veure en ell un potencial candidat per a el projecte enigma va fer-li la proposta tindràs aliment, casa, i guanyaràs grans sumes de diners, faràs el que se’t demani quan se’t demani i no podràs negar-te, va que pots perdre?¨ L’agent americà sabia de sobres tot el que podia perdre però en John un pobre lladre va veure en aquesta proposta l’oportunitat de la seva vida.
A la base militar de Houston (EUA) se’l van realitzar nombroses probes per determinar la seva capacitat. En John gosava de una bona musculatura i una ment brillant ho que va facilitar els tràmits .
Desprès de signar els contractes vinculants a l’exèrcit experimental dels estats units el doctor va dir al John : ¨noi ets apunt de fer una cosa gran per a la humanitat, ara be una vegada comencem no hi haurà retorn¨ el noi va accedir a l’operació. Mai mes res tornaria a ser igual.
Van implantar-li una carrega de liti per via intravenosa en forma de rellotge que servia de camuflatge. La seva primera missió va ser a Guanlao a la xina. Es diu que ell sol va acabar amb 134 homes de les forces populars xineses. Els èxits es van anar succeint fins que va ser abatut a l’abdomen. El seu talo d’Aquiles.

Es va refugiar a un portal. Sol, la missió havia sigut un desastre. Nomes quedava ell. Veia els cossos dels seus companys. L’olor a pólvora, el cel de color sofre. Tot en runes...
Va mirar la cartutxera hi allà estava. La sortida del covard...
¨La guerra es l’art de destruir els homes. La política, la d’enganyarlos¨
» Parménides de Elea

MARCOS ESQUINA HERRERO
13-12-11

dijous 15 de desembre de 2011

Els pronoms. Una primera aproximació

dimarts 29 de novembre de 2011

3r d'ESO C

Les fotografies han estat buscades en www.flickr.com
Escolliu una imatge i poseu-li les paraules que més us abelleixin (com a mínim han de ser 300, de paraules!)

dissabte 5 de novembre de 2011

CATEGORIES GRAMATICALS