SALVADOR OLIVA

Introducció En Salvador comença la seva presentació amb l’ oració següent: “ El teatre és un joc que ha de divertir, on els personatges realitzen una mimesi .” • Mimesi: vol dir “ fer com si “ Ell, personalment, pensa que el teatre requereix un bon text , una bona direcció i uns bons actors. També considera que el bon teatre no es troba aquí, sinó que podríem situar-lo a llocs com Itàlia o Alemanya. Des del seu punt de vista, anant al teatre adquirim certa saviesa. Opina que l’art en general ens pot aportar saviesa moral. Dintre de l’art en destaca la música, que segons ell , dóna forma als sentiments però també comenta que nosaltres tenim una visió massa alta dels nostres sentiments. Macbeth Segons Salvador Oliva, sempre s’ha dit que Macbeth és una obra que descriu l’ambició i la gelosia. Hi ha una frase que ell remarca : “ Fair is foul and foul is fair .” Oliva diu que li va resultar difícil de traduir, però que finalment li va trobar un mínim sentit; “ El que és bonic és lleig i el que és lleig és bonic.” Després parla de les brúixes ( personatges importants en aquesta obra) a partir de les quals, Sheakspeare presenta el mal al món. També ens llegeix les primeres paraules de Macbeth a l’obra: “ Un dia tan bonic i tan lleig a la vegada no l’havia vist mai.” Seguidament ens parla sobre Lady Macbeth. Ens diu que és brutalment ambiciosa. Tant que és ella qui invoca al mal. Ella fa que les bruixes profetitzin que Macbeth serà rei i ell s’ho creu. A l’obra , Oliva en destaca una cosa; • Lady Macbeth: comença sent valenta i afrontant la majoria de coses que feia i el pes dels seus actes i acaba essent tant poruga que no resisteix la sensació de culpabilitat que la posseeix i es suïcida. • MacBeth: en canvi, comença insegur del que fa i de si mateix, sense tenir voluntat d’afrontar les conseqüències dels fets i sense valor de ser despiadat i malgrat això acaba enfortint-se i sent capaç de superar la valentia que caracteritza a Lady Macbeth a l’ inici de l’obra. És tanta l’ambició que l’envolta i el ronda que acaba parant boig. És un clar exemple de que Sheakspeare, segons diu en Salvador, posa veu als seus personatges. Tornant als autors, llibres i el teatre Senyala que la professionalitat d’un actor és bàsica en el desenvolupament del bon teatre. Diu que tots els personatges de sheakspeare tenen una justificació dramàtica, és a dir, que fan el mal per una raó. Salvador Oliva creu que Sheakspeare pensava que per molt que fem el mal al món no en som realment culpables ni responsables. Afirma que Sheakspeare coneixia perfectament el medi teatral i com desenvolupar l’acció i fer-la creïble i original. Ell pensa que quan entrem en el món de la ficció, cadascú de nosaltres en traiem les nostres pròpies conclusions. En canvi, la única justificació que tenia MacBeth per a fer el mal era que estava poisseït. Salvador Oliva  Utilitza molts diccionaris per escriure les seves traduccions. També es beneficia del sentit comú i la seva experiència per a fer-ho.  Amb la crisi ven menys llibres.  Quan ell era un estudiant ja traduïa textos, encara que fossin fàcils.  Entén el Català, Castellà, Italià i Anglès però només parla totalment bé el Català.  Les seves obres preferides de Sheakspeare són les últimes tragèdies. Maria Subirà Muixí