Imatge
La vida a vegades pot ser difícil, pot ser que arribis a sentir-te com si aquest món no estigués fet per a tu, com si únicament fossis un insignificant granet de sorra en una immensa platja, com si tot el que gira el teu voltant fos inabastable, et pots arribar a sentir com un peix fora de l’aigua, sense possibilitats d’aconseguir el que et proposes, sense ànims per lluitar i assolir el teu somni. Rendir-te és el pitjor recurs, encara que sigui la sortida més fàcil, serà la menys recompensada. Els petits detalls, les persones que estimes i l’ajuda que t’ofereixen, són la clau per seguir endavant i superar els obstacles de cada dia, oblidar les males estones i mirar més enllà, perquè un milió de feliços moments, de records inoblidables, d’èpoques on penses que no podries ser més afortunat, t’esperen, tot i que en un indeterminat moment pot ser que tot s’ensorri, no importarà, perquè el que realment importa, no són pas les petites distraccions, els insignificants oblits, els errors involuntaris, els problemes que se’t poden imposar, sinó que és, senzillament, viure la vida com tu vulguis. Sense dependències, perquè la vida és teva i ningú t’ha la podrà treure.
Laura Illán Soronellas
2 comentaris:
Aquesta historia es totalmet real i qualsevol ha estat en aquesta situació
la meva valoració es que m'ha agradat molt
I és que l'experiència personal és generalitzable. Els humans tenim molts punts que ens uneixen. El treball de creació escrita no s'escapa d'allò que ja coneixem.
Berta
Publica un comentari a l'entrada