Imatge
L’escola, per a molta gent, és el pitjor invent de tots. Qui va inventar les matemàtiques i l’ortografia? Per què hi ha cinc dies de classe i només dos de descans? Seria millor quatre i tres, així estaria més equilibrat. Però quan són les vacances de Nadal acabo farta d’estar tot el dia tancada a casa, estudiant, fent deures o simplement mandrejant. Una temporada està bé, però com més temps passes a casa més et baralles i això no agrada a ningú. Estàs tancat perquè a fora fa molt de fred i comences a recordar tots els moments que has estat amb els teus amics rient, plorant o simplement parlant de no res. I els trobes a faltar i et dius a tu mateix que un dia els trucaràs per veure’ls però tens tantes coses a fer que al final se t'oblida. I estàs content de tornar a l’escola i poder tornar a parlar amb ells i saps que encara et queden un munt de dies de classe i que et divertiràs i també aprendràs coses que no t’ensenyen els professors.
Amb tot això només vull dir que tot i que ens queixem molt, la major part del dia el passem a l’escola i com que es obligatori sempre és millor veure la part positiva que la negativa. També vull dir que per molt que ens barallem amb la família són els que estaran allà el dia de demà quan els amics no hi siguin, és per això que de tant en tant, s’agraeixen les vacances.
Núria Rubio Ortega
4 comentaris:
Aquesta redacció és molt bona. És la que més m'ha impressionat ja que una sola persona ha parlat d'un tema que tots, o gairebé tots, pensem. Intentaré fer una redacció inspirant-me en una altra fotografía per poder penjar-la. Gràcies.
la redacció ens ha agradat molt ja que parla del que normalment ens passa a tots i tens tota la raó en el que has dit sobre els amics i la família i sobretot que hem de tenir companyerisme
Clàudia, Jordi Sánchez i Xavi serrano
I és que els sentiments són els mateixos per a tothom. Tots som iguals?
Berta
Cadascú és diferent pero jo crec que no tots tenim les mateixes opinions, els mateixos problemes... pero hi han temes que la majoria creiem el mateix, es el cas del que parla en aquesta redacció.
Laura.
Publica un comentari a l'entrada