NIT DE REIS

Per començar un petit tastet...


Si en voleu saber més feu un sol clic

Com un petit cargol en un immens camp.

Imatge
La vida a vegades pot ser difícil, pot ser que arribis a sentir-te com si aquest món no estigués fet per a tu, com si únicament fossis un insignificant granet de sorra en una immensa platja, com si tot el que gira el teu voltant fos inabastable, et pots arribar a sentir com un peix fora de l’aigua, sense possibilitats d’aconseguir el que et proposes, sense ànims per lluitar i assolir el teu somni. Rendir-te és el pitjor recurs, encara que sigui la sortida més fàcil, serà la menys recompensada. Els petits detalls, les persones que estimes i l’ajuda que t’ofereixen, són la clau per seguir endavant i superar els obstacles de cada dia, oblidar les males estones i mirar més enllà, perquè un milió de feliços moments, de records inoblidables, d’èpoques on penses que no podries ser més afortunat, t’esperen, tot i que en un indeterminat moment pot ser que tot s’ensorri, no importarà, perquè el que realment importa, no són pas les petites distraccions, els insignificants oblits, els errors involuntaris, els problemes que se’t poden imposar, sinó que és, senzillament, viure la vida com tu vulguis. Sense dependències, perquè la vida és teva i ningú t’ha la podrà treure.
Laura Illán Soronellas

Arrelats a la insatisfacció

imatge

Cada dia, a la mateixa hora, durant la mateixa estona; tota la que t'és possible. Ja no menges, ja no dorms, ja no penses, ja no vius...
Tancat en una habitació, davant la pantalla, hipnotitzat per la escassa lluminositat que t'envolta. Has passat de combinar el món real i l'imaginari a confondre'ls. T'has quedat atrapat per les arrels que et lliguen a una xarxa infinita, plena de novetat, d'informació, d'enganys i fantasia. Ja no tens la teva própia personalitat, ja no ets qui eres abans; així pots ser com sempre t'hagués agradat ser, visquent una vida completament paral•lela a la teva, allunyada de les persones que t'estimen; viciat a l'ordinador, amb l'única companyia que el teclat, la pantalla i de tota aquella gent que com tu, desitgen estar insatisfets amb les seves vides i, en comptes de gaudir de l'aire, les persones i l'amor; prefereixen esclavitzar-se dins d'una altra realitat.

Blanca Núñez
3r ESO

Cara i creu

Imatge


L’escola, per a molta gent, és el pitjor invent de tots. Qui va inventar les matemàtiques i l’ortografia? Per què hi ha cinc dies de classe i només dos de descans? Seria millor quatre i tres, així estaria més equilibrat. Però quan són les vacances de Nadal acabo farta d’estar tot el dia tancada a casa, estudiant, fent deures o simplement mandrejant. Una temporada està bé, però com més temps passes a casa més et baralles i això no agrada a ningú. Estàs tancat perquè a fora fa molt de fred i comences a recordar tots els moments que has estat amb els teus amics rient, plorant o simplement parlant de no res. I els trobes a faltar i et dius a tu mateix que un dia els trucaràs per veure’ls però tens tantes coses a fer que al final se t'oblida. I estàs content de tornar a l’escola i poder tornar a parlar amb ells i saps que encara et queden un munt de dies de classe i que et divertiràs i també aprendràs coses que no t’ensenyen els professors.
Amb tot això només vull dir que tot i que ens queixem molt, la major part del dia el passem a l’escola i com que es obligatori sempre és millor veure la part positiva que la negativa. També vull dir que per molt que ens barallem amb la família són els que estaran allà el dia de demà quan els amics no hi siguin, és per això que de tant en tant, s’agraeixen les vacances.
Núria Rubio Ortega

Anar al teatre. Electra al TNC

TNC

Electra representa la lluita contra l'opressió i la injustícia, representa l'afany de venjança i la convicció de tenir una causa justa. Electra és moral i ètica i té sentit de l’honor.

L'obra de teatre que vam anar a veure, Electra de Sòfocles,ens parlava d'una noia humiliada per la seva pròpia mare, Clitemnestra, que havia assassinat, temps enrere, el seu marit influenciada pel seu amant, Egist, que només tenia set de poder. Electra esperava, pacient, el seu germà Orestes que havia de tornar per venjar la mort del seu pare i per ocupar el tron que li pertocava.

Electra explicava, argumentava i embogia per la causa que creia justa. I tots nosaltres vam reviure aquesta clàssica obra al Teatre Nacional. Una Clara Segura esplèndida i una posada en escena diferent a moltes altres que havíem vist abans.

La força d'Electra, la injustícia d'Egist, la prudència de Crisòtemis van ser colpidores per als nostres ulls inexperts davant aquell teatre antic i clàssic.

Ens proposava reptes ètics i temes a debatre, fins i tot dubtes. Després de tenir un exemple com ella, serem nosaltres capaços d'imitar-la i lluitar per les nostres causes justes?

Electra pot ser per tots nosaltres lluita i rebel•lió, perseverança i esperança, justícia i venjança.

Núria Lluch

Mirem, pensem...escrivim

Les fotografies han estat buscades en www.flickr.com

El nostre primer llibre virtual

Gent creativa de tercer d'ESO