L’ANNA
L’Anna era una noia de 14 anys, estava fent el 3er curs de l'ESO. Era una noia molt feliç i molt sociable, que queia bé a la majoria de gent. Ella sempre anava amb un grup d’unes sis persones, els seus millors amics. Un grup gairebé inseparable, els que l’ajudaven en tot moment i amb els quals passava la majoria de les seves estones lliures. Fins que va arribar el dia que l’Anna es va enamorar d’una persona un any més gran que ella, un noi que no anava amb el seu grup d’amics. A partir d’aquell moment, les coses van començar a canviar. El grup d’amics de l’Anna es va alegrar que ella hagués trobat una persona així, però també havia d’entendre que ara no passarien el mateix temps amb ella. L’Anna també volia passar les seves estones amb la persona que estimava, perquè no anaven al mateix curs ni tampoc coincidien en els patis ni en les sortides. Però la cosa va anar a pitjor, l’Anna es passava tot el temps que podia amb el seu xicot, ja no sabia res dels seus amics de veritat amb els que sempre anava. Aquests amics també es van adonar del distanciament de l’Anna i no els semblava gens bé. Estaven preocupats: ells sempre havien estat allà, amb ella, però aquest noi, estaria tota la vida amb ella? Això mai se sap, i si algun dia els hi passava alguna cosa i deixaven d’estar junts, què passaria? Intentaven parlar amb l’Anna, però ella semblava estar segura del que feia. Finalment va perdre el contacte amb aquest grup. I quan ja els havia perdut, va passar el més indesitjable: el seu xicot la va deixar. L’Anna no podia estar pitjor, ara sí que ho havia perdut tot. Què podia fer? Amb el temps va tornar a parlar-se amb els seus amics, ella estava molt penedida, la perdonarien? Sí, finalment sí, però li va quedar molt clar que els amics de veritat són per sempre, no només per quan a tu t’interessen.
Marta Forcadell Ferré
3B ESO