Cada any, quan arriba el vuit d’agost, em poso molt contenta perquè sé que aniré a les festes de “San Lorenzo” a Osca. Allà hi tinc amigues que només les trobo a les festes, per això quan ens veiem ens fa molta més il·lusió que si parléssim cada dia.
A més, potser, si ens veiéssim cada dia no seríem tan amigues o fins i tot ni seríem amigues, només conegudes.
Perquè no és el mateix conèixer una persona només d’unes festes on estàs tot el dia passant-ho bé, que conèixer-la perquè convius amb ella cada dia, llavors veus els seus punts febles.
Moltes vegades penso que si jo visqués allà o elles aquí no seríem tan amigues perquè descobriríem com som cada una en realitat, en un ambient de calma.
Per això, crec, que hem de valorar les amistats que tenim, siguin momentànies o per tota la vida, cada una en el seu lloc.
Aïda Bosque
3r A d'ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada