Exemples: En Dídac, que és molt emprenedor, ha muntat un negoci d'informàtica. El concert que ha compost per a l'acte de cloenda dels jocs és molt bo. On vius tu és on m'agradaria viure-hi. La casa en què passàvem les vacances era del sogre de la Beatriu. Agafa el bolígraf amb què has de fer la prova. El concursant de qui et parlava ahir ha guanyat la final del concurs. El local on farem la festa d'aniversari de la Lola és al carrer Floridablanca. La germana de l'Enric, la qual viu a Maó, arribarà demà. Aquest és un assumpte sobre el qual vull parlar. El van acomiadar injustament, la qual cosa ens va molestar molt.
Gent de 4t d'ESO, 1r i 2n de Batxillerat anem a veure Aloma de Mercè Rodoreda Al TNC. És un musical a càrrec de Dagoll Dagom
dimarts, 18 de novembre del 2008
L’ANNA L’Anna era una noia de 14 anys, estava fent el 3er curs de l'ESO. Era una noia molt feliç i molt sociable, que queia bé a la majoria de gent. Ella sempre anava amb un grup d’unes sis persones, els seus millors amics. Un grup gairebé inseparable, els que l’ajudaven en tot moment i amb els quals passava la majoria de les seves estones lliures. Fins que va arribar el dia que l’Anna es va enamorar d’una persona un any més gran que ella, un noi que no anava amb el seu grup d’amics. A partir d’aquell moment, les coses van començar a canviar. El grup d’amics de l’Anna es va alegrar que ella hagués trobat una persona així, però també havia d’entendre que ara no passarien el mateix temps amb ella. L’Anna també volia passar les seves estones amb la persona que estimava, perquè no anaven al mateix curs ni tampoc coincidien en els patis ni en les sortides. Però la cosa va anar a pitjor, l’Anna es passava tot el temps que podia amb el seu xicot, ja no sabia res dels seus amics de veritat amb els que sempre anava. Aquests amics també es van adonar del distanciament de l’Anna i no els semblava gens bé. Estaven preocupats: ells sempre havien estat allà, amb ella, però aquest noi, estaria tota la vida amb ella? Això mai se sap, i si algun dia els hi passava alguna cosa i deixaven d’estar junts, què passaria? Intentaven parlar amb l’Anna, però ella semblava estar segura del que feia. Finalment va perdre el contacte amb aquest grup. I quan ja els havia perdut, va passar el més indesitjable: el seu xicot la va deixar. L’Anna no podia estar pitjor, ara sí que ho havia perdut tot. Què podia fer? Amb el temps va tornar a parlar-se amb els seus amics, ella estava molt penedida, la perdonarien? Sí, finalment sí, però li va quedar molt clar que els amics de veritat són per sempre, no només per quan a tu t’interessen. Marta Forcadell Ferré 3B ESO
Cada any, quan arriba el vuit d’agost, em poso molt contenta perquè sé que aniré a les festes de “San Lorenzo” a Osca. Allà hi tinc amigues que només les trobo a les festes, per això quan ens veiem ens fa molta més il·lusió que si parléssim cada dia. A més, potser, si ens veiéssim cada dia no seríem tan amigues o fins i tot ni seríem amigues, només conegudes. Perquè no és el mateix conèixer una persona només d’unes festes on estàs tot el dia passant-ho bé, que conèixer-la perquè convius amb ella cada dia, llavors veus els seus punts febles. Moltes vegades penso que si jo visqués allà o elles aquí no seríem tan amigues perquè descobriríem com som cada una en realitat, en un ambient de calma. Per això, crec, que hem de valorar les amistats que tenim, siguin momentànies o per tota la vida, cada una en el seu lloc. Aïda Bosque 3r A d'ESO
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar, on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran.
Amor de vós jo en sent més que no en sé, de què la part pitjor me'n romandrà; e de vós sap lo qui sens vós està. A joc de daus vos acompararé.
Io tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és anul·lat: mas jo no creu que mon voler sobrat pusca esser per tal departiment. Jo só gelós de vostre escàs voler, que, jo morint, no meta mi en oblit. Sol est pensar me tol del món delit, car nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d'amar perdau poder, e sia tost en ira convertit. E, jo forçat d'aquest món ser eixit, tot lo meu mal serà vós no veer.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé, de què la part pitjor me'n romandrà, e de vós sap lo qui sens vós està: A joc de daus vos acompararé. (1969) Preciós el poemari d'Ausiàs Marc, escoltem un fragment "Veles e vents" interpretat per Raimon. Escolteu-lo amb orelles sense prejudicis, obertes... Mapa conceptual d'en J.L. MOntenegro http://tinyurl.com/4674ez
Els nois i noies de 4t d'ESO iniciem la lectura del llibre de Mercè Rodoreda Aloma. Per començar, una llarga però interessant entrevista que li va fer el periodista Joaquín Soler Serrano per TVE. Era el 18 de desembre de l'any 1978 (en alguna altra entrada hem trobat que era de l'edició de 1976). Si l'escolteu entendreu el per què del crisantem. Si cliqueu el títol enllaçareu amb un web dedicat a Mercè Rodoreda. crisantem (DIEC dixit) m. [LC] [AGA] [BOS] Planta del gènere Chrysanthemum, de la família de les compostes, de fulles en general profundament dentades i capítols nombrosos, de colors diversos, morats, grocs, blancs, que floreix d’una manera espontània a la tardor, però que, controlant-ne el fotoperíode, pot florir tot l’any.In memoriam
Estrenem un nou espai on ens trobarem totes les persones de tercer i quart de secundària. Aquest bloc de català recollirà els enllaços que entre tots considerem interessants, les nostres pròpies creacions, apunts,... Esperem que tots ens animem a participar amb creativitat i rigor. El fet de treballar en un entorn virtual facilita la comunicació perquè la distància no és cap obstacle ni el temps cap impediment.
Aprofitem aquesta inauguració blocaire per animar l'Anna Prat que ha marxat a Madrid perquè el seu nivell esportiu així ho demanava. Des d'aquí la volem felicitar i animar a participar en el bloc.
