La Lluïsa, mentre prenia un descafeïnat i una ensaïmada a la terrassa d'"El llaüt ucraïnià" observava els cotxes de l'atapeïda cruïlla del davant.
El semàfor donava fluïdesa al trànsit. El veïnat encara dormia. Una dona amb un vestit esgrogueït entrava als jesuïtes.
El proveïdor del bar descarregava raïm. La Lluïsa no aconseguia treure's el maleït mal d'oïda que l'amoïnava feia dies.
De cop, va sentir una increïble coïssor per tot el cos i va gratar-se amb fruïció fins que s'adonà que un transeünt la mirava de reüll. En aquell moment, un cotxe de morts amb un taüt verd fosc travessava la cruïlla. Va pensar que devia dur l'home geniüt que s'havia suïcidat en descobrir, de manera fortuïta, que el seu soci l'havia desproveït de tots els diners i l'havia deixat en la ruïna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada