INTEGRAR: escriviu un relat que s'integri entre els tres fragments en cursiva (un al principi, un al mig i l'altre com a final). Així haureu d'escriure un nou text tot mantenint els fragments en cursiva.

Va tornar l'endemà i molts altres dies més. Ara passava sempre pel carrer nou i cada vegada es parava a tocar la reixa. Sempre s'inventava noves cançons, picant quan calia sobre les barres. Va intentar una cançó per cadascun dels arbres que veia al parc: el pi, l'avet, el cedre del Líban, l'esvelt xiprer estirat com un dit per fer pessigolles als núvols. Va inventar una cançó per l'avinguda que pujava cap a la casa, pels camins que s'endinsaven a les verdes galeries sota els arbres, per l'herba i pels parterres florits. Però no va dir res del seu descobriment ni als seus pares, ni a la mestra, ni als companys. La reixa musical era el seu instrument secret.

Gianni Rodari, El joc dels quatres cantons.
(Trad. Xavier Lloveras)

Dictat caminat

Passeig diürn

La Lluïsa, mentre prenia un descafeïnat i una ensaïmada a la terrassa d'"El llaüt ucraïnià" observava els cotxes de l'atapeïda cruïlla del davant.
El semàfor donava fluïdesa al trànsit. El veïnat encara dormia. Una dona amb un vestit esgrogueït entrava als jesuïtes.
El proveïdor del bar descarregava raïm. La Lluïsa no aconseguia treure's el maleït mal d'oïda que l'amoïnava feia dies.
De cop, va sentir una increïble coïssor per tot el cos i va gratar-se amb fruïció fins que s'adonà que un transeünt la mirava de reüll. En aquell moment, un cotxe de morts amb un taüt verd fosc travessava la cruïlla. Va pensar que devia dur l'home geniüt que s'havia suïcidat en descobrir, de manera fortuïta, que el seu soci l'havia desproveït de tots els diners i l'havia deixat en la ruïna.