Els pronoms. Una primera aproximació

3r d'ESO C

Les fotografies han estat buscades en www.flickr.com
Escolliu una imatge i poseu-li les paraules que més us abelleixin (com a mínim han de ser 300, de paraules!)

INTEGRAR: escriviu un relat que s'integri entre els tres fragments en cursiva (un al principi, un al mig i l'altre com a final). Així haureu d'escriure un nou text tot mantenint els fragments en cursiva.

Va tornar l'endemà i molts altres dies més. Ara passava sempre pel carrer nou i cada vegada es parava a tocar la reixa. Sempre s'inventava noves cançons, picant quan calia sobre les barres. Va intentar una cançó per cadascun dels arbres que veia al parc: el pi, l'avet, el cedre del Líban, l'esvelt xiprer estirat com un dit per fer pessigolles als núvols. Va inventar una cançó per l'avinguda que pujava cap a la casa, pels camins que s'endinsaven a les verdes galeries sota els arbres, per l'herba i pels parterres florits. Però no va dir res del seu descobriment ni als seus pares, ni a la mestra, ni als companys. La reixa musical era el seu instrument secret.

Gianni Rodari, El joc dels quatres cantons.
(Trad. Xavier Lloveras)

Dictat caminat

Passeig diürn

La Lluïsa, mentre prenia un descafeïnat i una ensaïmada a la terrassa d'"El llaüt ucraïnià" observava els cotxes de l'atapeïda cruïlla del davant.
El semàfor donava fluïdesa al trànsit. El veïnat encara dormia. Una dona amb un vestit esgrogueït entrava als jesuïtes.
El proveïdor del bar descarregava raïm. La Lluïsa no aconseguia treure's el maleït mal d'oïda que l'amoïnava feia dies.
De cop, va sentir una increïble coïssor per tot el cos i va gratar-se amb fruïció fins que s'adonà que un transeünt la mirava de reüll. En aquell moment, un cotxe de morts amb un taüt verd fosc travessava la cruïlla. Va pensar que devia dur l'home geniüt que s'havia suïcidat en descobrir, de manera fortuïta, que el seu soci l'havia desproveït de tots els diners i l'havia deixat en la ruïna.

ORDENAR I REESCRIURE: expliqueu els fets de manera cronològica i reescriviu el relat mantenint aquest ordre

"Encara que feia molts anys que la família Rodlel ja no hi vivia, els habitants de Laforqueta la continuaven anomenant Casa Rodlel. La casa era sobre un turó des d'on es veia tot el poble; tenia algunes finestres tapiades, li faltaven algunes teules i l'heura creixia de manera descontrolada per la façana. Antigament havia estat una mansió elegant, l'edifici més gran i imponent en molts quilòmetres a la rodona; ara la Casa Rodlel estava deixada i abandonada.
Tots els habitants de Laforqueta pensaven que la casa feia "cangueli". Mig segle enrere hi havia tingut lloc un fet horrible, un fet que encara comentaven els més grans del poble quan se'ls acabaven les xafarderies. La història s'havia explicat tant, i la gent hi havia ficat tanta cullerada, que ja ningú sabia què havia passat realment. Ara bé, totes les versions tenien un punt en comú: tot havia començat feia cinquanta anys, a l'alba d'un bonic dia d'estiu, en els temps en què la Casa Rodlel encara estava ben cuidada i era un lloc impressionant, quan una de les minyones va entrar a la sala i va trobar-se els tres membres de la família Rodlel morts."
J.K. Rowling, Harry Potter i el calze de foc (Trad. Laura Escorihuela)

LA POESIA: MÈTRICA I VERSIFICACIÓ

Open publication - Free publishing - More poesia

Un curs més: ens fem grans!

En aquest escenari que és l'escola compartirem moltes coses de diferent mena. Esperem que totes ens serveixen per créixer!

Acaba el curs 2010-2011

El grup MANEL, ja fa un temps va publicar en el seu àlbum Els millors professors europeus la cançó Corrandes de la parella estable.
Ara nosaltre podrem fer les Corrandes de la gent de 3r 2010-2011



LLETRA
Ens vam conèixer un dimecres fent cua al Cine Arcadín
i ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
Li vaig oferir un caramelo un vespre de Sant Medir
i ens ha costat....
Una amiga molt amiga venia massa sovint
i ens ha costat...
"Vols venir" vaig preguntar-li a conèixer els meus padrins
ens ha costat...
I ara, ella, porta els nens al cole i jo faig els plats de la nit
ens ha costat....
Jo alimento els periquitos, ella rega el jardí,
i ens ha costat...
Jo sempre compro mantxego maqlgrat ella és més de brie,
i ens ha costat...
Jo sóc un fan de l'Astèrix i ella té tots els Tintins
ens ha costat...
Prefereixo que no parli del seu nòvio de París
que ens ha costat...
Jo sóc de ballar la Konga ella és decanta més pel Twist
ens ha costat...
Jo dic ets un ron amb cola ella vol carta de vins
i ens ha costat...
Ella admira en Kiarostami, jo sóc més de Jaques Tati
ens ha costat...
Jo ja sé 2 o 3 coses ella ja en sab 4 o 5
i ens ha costat...
Ella no deixa que em rasqui quan em piquen els mosquits
ens ha costat...
Ella és reina de ses festes jo sóc un home avorrit
i ens ha costat....
Jo la miro i m'espanto no fos que escansés de mi
ens ha costat....

PEDRA DE TARTERA

Pedra de tartera
Conxa és una nena que viu al Pallars i que és enviada a casa dels oncles per uns pares que no poden mantenir tants fills. Ella aprendrà a fer-se el seu lloc en una casa que no és la seva.
Conxa creix a pagès i, rere les formes rudes i simples de la gent del seu voltant, coneix l’amor: en Jaume és l’amor de la seva vida, amb ell es casa i té tres fills. Jaume és un home idealista i lluitador que no dubta en aixecar la veu a favor de la República, però Conxa està massa ocupada amb la seva família i en tenir cura de la casa com per fer cas als ideals del seu marit. Tanmateix, veurà la seva vida esquitxada per una política que gairebé no entendrà i s’haurà d’enfrontar a la situació del moment. Conxa no mostra el seu món interior tan ric, en què es qüestiona el perquè de tot plegat. Ella és una dona que pateix i s’arriba a sentir com una pedra de tartera que està a punt de rodolar pendent avall amb d’altres pedres.
“Pedra de Tartera” mostra l’anònima vida de molta gent de pagès del segle XX, gent republicana que lluitaven pels interessos de la seva classe. I, Conxa, mostra la vida de moltes dones que vivien a l’ombra dels homes, ella dóna motius per afirmar que una família no seria res sense una dona.
“Pedra de Tartera” de Maria Barbal ha estat adaptada al Teatre Nacional. Un gran homenatge a l’escriptora de pagès que mostrava les seves arrels en aquesta obra de la literatura catalana, possible gràcies a actors magnífics (com Àurea Márquez que mostrava una Conxa dolça i, alhora, dura o Marina Barberà una actriu molt novella que interpretava a Elvira) que et feien sentir com si fossis al Pallars i a una simple, però molt ben aconseguida, escenografia.
L’obra ens transmet el significat de sentir-se com una pedra de tartera: amuntegada en una tartera, sentint que si algú o alguna cosa encerta a moure-la caurà amb les altres rodolant cap avall; si res no s’atansa, s’estarà quieta dies i dies...
Núria Lluch
2n de Batxillerat

DIA MUNDIAL DE LA POESIA 21 DE MARÇ DE 2011

Pàgina oficial

Open publication - Free publishing - More llengua

STOP, PAU EN CONSTRUCCIÓ!

Gràcies Mireia!

VOCALISME

Cliqueu el següent enllaç per anar als mapes conceptuals
VOCALISME: LA NEUTRA I LA O/U POSICIÓ ÀTONA

Imatge
Per saber-ne més has d'anar clicant:
Posem en solfa
Universitat Pompeu Fabra
Universitat de Barcelona
ésadir
UIOWA

L'arquitecte al Teatre Lliure.

L’ARQUITECTE
L’Eden Court, projecte de l’arquitecte Leo Black, és un complex d’habitatges de perfecció i bellesa aparent i, tanmateix, un complet fracàs. L’edifici no ha assolit el seu veritable objectiu, en la seva construcció no s’ha tingut en compte el factor humà i ara hi manca el més important: l’activitat interna, el gaudi i la felicitat dels seus residents.
Res més enllà del reflex de la seva pròpia vida, construïda a partir d’un plànol perfectament traçat amb el qual pretén controlar fins al més mínim detall… però la seva família se li escapa: una esposa que esclata en el seu sentiment de presonera i uns fills que fugen contínuament buscant llibertat en la transgressió emulen, junts, el desencant d’un bloc de pisos abandonat i deteriorat pel pas del temps. L’amor, els sentiments, les emocions…, quelcom que temen i eviten per desconeixença, és en el fons allò que desitgen amb tanta ansietat i desesperació i que busquen erròniament en la superficialitat a la qual estan acostumats.
Immutable en un principi davant l’evidència, en Leo finalment s’adonarà que la família Black es troba immersa en la mateixa farsa que l’Eden Court: l’interior de la construcció (ple de fredor, distància i menyspreu) no ha assolit la seva finalitat, i així el projecte perd tot el seu sentit. De res serveix repassar plànols, fer retocs o reforçar pilars que ja no hi són i que potser no van ser-hi mai; cal acceptar la derrota.
L’arquitecte és una obra d’argument senzill, encertada escenografia i d’un to descarat i punxant però alhora additiu, que ens recorda que no tot surt sempre com ens agradaria, que la perfecció és inassolible i que cal aprendre a acceptar el fracàs. Davant d’aquell projecte construït amb tanta cura però que resulta insostenible no hi ha cap altra solució que destruir, tirar a terra i tornar a començar. Això sí, amb l’enderroc també ens haurem d’emportar una part de nosaltres…
Núria De Paula
2n de Batxillerat
Teatre Lliure de Montjuïc

PEDRA DE TARTERA AL TNC

NIT DE REIS. Proposta de Treball.

ROC Exercicis Apunts Sec3 Nit de Reis

Els complements del verb

Sintaxi 3rs (3)

View more presentations from 4A6.

A propòsit de Nit de Reis

El següent podcast recull la lectura de les pàgines del llibre de Salvador Oliva Introducción a Shakespeare Editorial Península. Barcelona 2001 dedicades a la comèdia Nit de Reis de Shakespeare
Trobareu algunes claus per poder interpretar els temes de l'obra així com els perfils dels personatges. Escolteu amb paciència i calma.


Us adjuntem el text d'una conferència de Salvador Oliva en què es donen pistes que ens ajuden a llegir el gran dramaturg anglès:

Open publication - Free publishing - More literatura