El proper 26 de gener els alumnes de tercer anirem al teatre a veure American Buffalo, és una obra de l'americà David Mannet i està dirigida per l'actor i director català Julio Manrique. Es tracte d'una obra que va tenir molt èxit i que ara la puguem veure al Lliure dirigida per Manrique encara resultarà més interessant. Com que serà a les 19:30h. sou lliures d'apuntar-vos-hi però nosaltres us animem molt a participar en aquesta sortida. Al Lliure, us ho poden dir els vostres companys, s'hi fa teatre de molta qualitat. El preu ronda els sis euros i heu de confirmar la vostra assistència abans del dia 15 de gener.
TEATRE LLIURE
dilluns, 21 de desembre del 2009
EXERCICI DE NADAL
Analitzeu sintàcticament les següents oracions i torneu a escriure les oracions havent substituït els complements verbals que pugueu per pronoms.
1. En Joan no havia comunicat als seus pares que arribaria en el tren de la una de la matinada.
2. Han fet la recapta per als refugiats.
3. Farà preguntes indiscretes a tots els assistents.
4. Lliurarem les claus a les encarregades dels servei de neteja.
5. Qui enviarà les cartes als editors?
6. Llegia els poemes als qui s'interessaven.
7. Consultarem la decisió als membres del jurat.
8. Portarem els biberons als menuts.
9. Encara no he comprat els regals de reis per als de casa.
10. Vam comprar cent capses de galetes als fabricants
1. En Joan no havia comunicat als seus pares que arribaria en el tren de la una de la matinada.
2. Han fet la recapta per als refugiats.
3. Farà preguntes indiscretes a tots els assistents.
4. Lliurarem les claus a les encarregades dels servei de neteja.
5. Qui enviarà les cartes als editors?
6. Llegia els poemes als qui s'interessaven.
7. Consultarem la decisió als membres del jurat.
8. Portarem els biberons als menuts.
9. Encara no he comprat els regals de reis per als de casa.
10. Vam comprar cent capses de galetes als fabricants
dimarts, 24 de novembre del 2009
divendres, 20 de novembre del 2009
En aquest cercador he trobat moltíssima informació i de molt bona qualitat. san-google ens dóna accés a una gran biblioteca virtual, al correu, a la possibilitat de generar coneixement i de compartir-lo gratuïtament (això és la generositat)i de generar-lo en un bloc, en una pàgina web,...
Video de la història d'aquest cercador 2.0
Video de la història d'aquest cercador 2.0
A propòsit dels Bons dies de 1r de Batxillerat
S'acabaven aquells "Bon dies" amb la reflexió: "Tot està en els llibres", en tots els llibres, sigui Crepuscle o sigui Romeu i Julieta. Si partim del fet que llegir és bo i necessari, benvingudes siguin les iniciatives dirigides cap a aquest bondadós acte: el de la lectura.
El següent video promociona un espai virtual del mecd www.leer.es, la conselleria de Catalunya en té un altre http://www.quellegeixes.cat/
El següent video promociona un espai virtual del mecd www.leer.es, la conselleria de Catalunya en té un altre http://www.quellegeixes.cat/
dijous, 19 de novembre del 2009
Aniversari Joan Amades
L'any 2009 és ple de significació. En l'àmbit científic s'ha recordat a Darwin i a Narcís Monturiol. En l'àmbit literari: Carles Riba, Ma Àngels Anglada i Joan Amades.
Recordem sempre qui van ser i el perquè de la seva importància. Joan Amades va fer un dels reculls més importants de les tradicions catalanes
JOAN AMADES
Recordem sempre qui van ser i el perquè de la seva importància. Joan Amades va fer un dels reculls més importants de les tradicions catalanes
JOAN AMADES
Aniversari de la mort de Ma Àngels Anglada
Per tenir més informació sobre aquesta gran escriptora catalana podeu consultar la següent pàgina:
Ma Àngels Anglada
Ma Àngels Anglada
divendres, 30 d’octubre del 2009
TUTORIAL: COM DESCARREGAR EL CMAPTOOLS
En Nico i l'Iker, companys de 3r d'ESO, han fet aquest tutorial amb un programa web 2.0 molt interessant: el JING
Ens presenten el cmaptools, que és un altre programa web2.0 que ens permet crear mapes conceptuals amb molt potencial informatiu. El tutorial ensenya com te'l pots descarregar al teu ordinador.
Ens presenten el cmaptools, que és un altre programa web2.0 que ens permet crear mapes conceptuals amb molt potencial informatiu. El tutorial ensenya com te'l pots descarregar al teu ordinador.
divendres, 9 d’octubre del 2009
BON VIATGE!
Amb aquesta entrada volem indicar que comença un nou curs i amb ell un nou viatge que hem de cuidar perquè ens dugui la nau a bon port. Entre tots podem fer que sigui més agradable, més enriquidor i més ple. Que l’esperit col•laboratiu i generós ens guiï a tots i que plegats, quan hi arribem i mirem enrere, celebrem la festa de la feina ben feta. Lluny, sempre molt més lluny pot ser la nostra bandera.
Bon viatge!
dimecres, 15 d’abril del 2009
Joan Salvat-Papasseit i els de 3r d'ESO amb un toc d'Ovidi Montllor
Dedicat als nois i noies de 3r d'ESO que estan fent el CdS.
DÓNA'M LA MÀ
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat-Papasseit
I si voleu el podeu escoltar recitat per Ovidi Montllor
ESCOLTAR
diumenge, 5 d’abril del 2009
Literatura electrònica en català
El llibre electrònic ja té la possibilitat de carregar llibres en català.
Però avancem amb passes de gegant, Amazon ens presenta Kindle 2, clica damunt de l'enllaç
http://www.amazon.com/gp/mpd/permalink/mQOQX2V7KT9ZY:m4H02MFJUILVP
Però avancem amb passes de gegant, Amazon ens presenta Kindle 2, clica damunt de l'enllaç
http://www.amazon.com/gp/mpd/permalink/mQOQX2V7KT9ZY:m4H02MFJUILVP
dilluns, 23 de març del 2009
Poesia
La gesta dels estels
MESTER D'AMOR
A Enric Casanoves
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan Salvat Papasseit
dijous, 12 de març del 2009
dilluns, 16 de febrer del 2009
Any Internacional de l'Astronomia. Sense paraules!!!
Procedència de la imatge
És fàcil quedar-se bocabadat mirant el cel una nit d'estiu. Allunyats de la contaminació lumínica de les ciutats, el cel se'ns presenta obert i clar. Punts de llum formant mapes incandescents...
Seguiu els enllaços i trobareu més informació
http://www.astronomia2009.cat/
http://www.xtec.es/recursos/ciencies/astronomia.htm
És fàcil quedar-se bocabadat mirant el cel una nit d'estiu. Allunyats de la contaminació lumínica de les ciutats, el cel se'ns presenta obert i clar. Punts de llum formant mapes incandescents...
Seguiu els enllaços i trobareu més informació
http://www.astronomia2009.cat/
http://www.xtec.es/recursos/ciencies/astronomia.htm
divendres, 13 de febrer del 2009
El Noucentisme
Encavalcat amb el Modernisme apareix un nou moviment català: el Noucentisme. De la presentació següent en podem extreure una bona síntesi.
Del moviment noucentista cal destacarEugeni d'Ors http://www.uoc.edu/lletra/noms/edors/index.html i ">Josep Carner http://www.uoc.edu/lletra/noms/jcarner/index.html.
En aquest audiovisual del programa El meu avi podem conèixer la complexa trajectòria d'Eugeni d'Ors.
">
Del moviment noucentista cal destacar
En aquest audiovisual del programa El meu avi podem conèixer la complexa trajectòria d'Eugeni d'Ors.
">
dilluns, 9 de febrer del 2009
Procedència de la imatge
La meva dolça lluita
Són molts. Venen junts formant un esquadró perfecte, visible des de la línia de l’horitzó. Caminen, amb passes curtes però fermes, sobre allò que aviat es convertirà en un horrible camp de batalla. I venen disposats a lluitar, però també a morir, amb cor fort i ànima valenta. De vegades avancen temorosos al veure’s reflectits en antics combatents derrotats; aquells que ho donaren tot per aconseguir la victòria. Aquells als quals la mort tot els prengué.
El vent bufa rugint cap a totes dues bandes. Aixeca un munt de sorra encegadora. “Encara no hi ha res perdut”. Però saben que hi ho haurà.
En aquest obscur enfrontament, alhora temut i desitjat, ningú està desfavorit. El planer i desèrtic terreny oferirà a tots dos contrincants la possibilitat d’aconseguir
l’altre: l’estratègia en aquest joc pot marcar el seu destí, però qui millor lluiti, vencerà.
Regna un poderós silenci, capaç de paralitzar a qualsevol. L’expectació és tan gran, el cel és tan fosc… Per ara, els combatents resten aturats, sabent que en un determinat moment, uns es llançaran sobre els altres, impulsats per quelcom més fort que la por que els recorre tot el cos. Llavors serà inevitable, les espases s’alçaran cap a la immensitat del cel per caure sobre tota ànima enemiga.
De sobte, un crit de guerra sorgeix dels dos bàndols, rebotant entre les rocoses i emboirades muntanyes, que contemplen passives l’escena del crim. Per molt que dolgui, aquestes mai podran aturar una guerra; hauran de suportar les esquitxades de sang, les caigudes i els continus xocs d’espasa, fins que passi finalment la tempesta.
Centenars de cavalls rebufen, embogits, iniciant un fort galop cap a la línia de foc contrària. Les tropes es trenquen ràpidament, i amb aquestes qualsevol inseguretat que encara pogués existir. Milers de cors bateguen alhora, cada cop més fort, emocionats per conèixer el que està a punt d'ocórrer, creant un únic so, enviant la sang que aviat serà vessada. I ja no hi ha res a fer. Comença la batalla decisiva.
Procedència de la imatge
Avui puc contemplar horroritzada com el meu cor i la meva raó inicien de nou la guerra. Com sempre, algú caurà derrotat, abatut i submís al seu infinit enemic. La boira que em rodeja, estrenyent-me, mai em deixa diferenciar qui és el just i noble. Però tampoc puc fer res per evitar aquest interminable malson.
Només puc resignar-me a esperar, mentre un torrent de gèlides gotes d’aigua mullen la meva escarpada pell, fent rodolar pedres avall; trencant tots els arbres que temps enrere hi havien crescut.
Núria de Paula
4t ESO C
La meva dolça lluita
Són molts. Venen junts formant un esquadró perfecte, visible des de la línia de l’horitzó. Caminen, amb passes curtes però fermes, sobre allò que aviat es convertirà en un horrible camp de batalla. I venen disposats a lluitar, però també a morir, amb cor fort i ànima valenta. De vegades avancen temorosos al veure’s reflectits en antics combatents derrotats; aquells que ho donaren tot per aconseguir la victòria. Aquells als quals la mort tot els prengué.
El vent bufa rugint cap a totes dues bandes. Aixeca un munt de sorra encegadora. “Encara no hi ha res perdut”. Però saben que hi ho haurà.
En aquest obscur enfrontament, alhora temut i desitjat, ningú està desfavorit. El planer i desèrtic terreny oferirà a tots dos contrincants la possibilitat d’aconseguir
l’altre: l’estratègia en aquest joc pot marcar el seu destí, però qui millor lluiti, vencerà.
Regna un poderós silenci, capaç de paralitzar a qualsevol. L’expectació és tan gran, el cel és tan fosc… Per ara, els combatents resten aturats, sabent que en un determinat moment, uns es llançaran sobre els altres, impulsats per quelcom més fort que la por que els recorre tot el cos. Llavors serà inevitable, les espases s’alçaran cap a la immensitat del cel per caure sobre tota ànima enemiga.
De sobte, un crit de guerra sorgeix dels dos bàndols, rebotant entre les rocoses i emboirades muntanyes, que contemplen passives l’escena del crim. Per molt que dolgui, aquestes mai podran aturar una guerra; hauran de suportar les esquitxades de sang, les caigudes i els continus xocs d’espasa, fins que passi finalment la tempesta.
Centenars de cavalls rebufen, embogits, iniciant un fort galop cap a la línia de foc contrària. Les tropes es trenquen ràpidament, i amb aquestes qualsevol inseguretat que encara pogués existir. Milers de cors bateguen alhora, cada cop més fort, emocionats per conèixer el que està a punt d'ocórrer, creant un únic so, enviant la sang que aviat serà vessada. I ja no hi ha res a fer. Comença la batalla decisiva.
Procedència de la imatge
Avui puc contemplar horroritzada com el meu cor i la meva raó inicien de nou la guerra. Com sempre, algú caurà derrotat, abatut i submís al seu infinit enemic. La boira que em rodeja, estrenyent-me, mai em deixa diferenciar qui és el just i noble. Però tampoc puc fer res per evitar aquest interminable malson.
Només puc resignar-me a esperar, mentre un torrent de gèlides gotes d’aigua mullen la meva escarpada pell, fent rodolar pedres avall; trencant tots els arbres que temps enrere hi havien crescut.
Núria de Paula
4t ESO C
diumenge, 8 de febrer del 2009
La boira
Procendència de la imatge
És estrany. Feia un dia que navegava sense direcció, perduda. Aquella espessa boira no em deixava veure més enllà de proa. No aconseguia trobar el camí que em portava al port de Barcelona. La ràdio feia dies que no donava senyals de vida i el GPS m’indicava que em trobava a prop de l’illa de Madagascar, per tant, tampoc funcionava massa bé.
Les meves esperances de tornar a casa a poc a poc anaven desapareixent quan, de sobte, vaig topar amb unes roques. El petit vaixell que duia va bolcar, precipitant-me a mi cap al fons del mar. Mentre m’enfonsava i feia el possible per lluitar contra les onades, vaig poder aferrar-me a un tauló que havia format part de la meva petita nau. No aguantaria gaire en aquella situació, per això vaig decidir invertir tots el esforços que em quedaven per intentar sortir de la tempesta.
Després d’unes hores, la mar va quedar totalment en calma. La boira havia desaparegut. Al meu voltant no veia altra cosa que aigua. Estava deshidratada i molt cansada, així que vaig acabar desmaiant-me.
Al despertar, em vaig trobar rodejada de persones en una platja. Un noi m’estava intentant reanimar amb una mica d’aigua dolça. Li vaig preguntar on érem i la seva resposta va ser Madagascar. No podia ser. El primer que vaig pensar va ser que es tractava d’una broma, però després vaig recordar que les coordenades indicaven que no era massa lluny d’aquella illa. Però, com vaig anar a parar a aquell destí exòtic? És gairebé impossible passar de Barcelona a Madagascar en pocs dies i amb la meva petita embarcació.
En Matthew, el noi que em va reanimar, va ser molt amable de convidar-me a casa seva per tal que em recuperés. Ell era de la meva edat, morè de pell i ulls color mel. Des del primer moment em va semblar un bon noi. Vam connectar de seguida: era molt atent, cortès i no em deixava ni un moment sola per si em trobava malament.
Una setmana després, mirant per la finestra de l’habitació, vaig veure una boira semblant a la que una setmana abans havia provocat que naufragués. No vaig fer-li gaire cas i em vaig anar a dormir. Quan vaig despertar, la boira havia entrat a l’habitació. No veia absolutament res. Vaig aixecar-me del llit i vaig començar a caminar a les palpentes. De cop i volta, vaig topar amb una paret. Però no era la de l’habitació, perquè aquesta estava feta de maons. La boira a poc a poc es va anar dissipant.
Aquells carrers m’eren familiars. Vaig estar caminant una estona quan, de sobte, vaig trobar l’Església del Mar. Però, com he pogut aparèixer al barri de la Ribera? Feia uns minuts que em trobava a casa d’en Matthew a Madagascar i ara estic a Barcelona.
Vaig tornar a casa i tot seguia com sempre. Ningú s’havia donat compte que no havia estat a casa durant dues setmanes. Tot aquell viatge, em va fer reflexionar: a Madagascar vaig viure una verdadera amistat.
Per un moment vaig desitjar tornar amb en Matthew i començar una nova vida, però era impossible que reunís els diners necessaris per a dur-ho a terme. Després, vaig pensar que aquella misteriosa boira havia sigut la culpable de tot. Com la podia fer tornar? Arribava sense avisar i quan menys t’ho esperaves.
Vaig tornar a la normalitat. Anava a treballar, anava a veure als meus pares a la residència i, de tant en tant, parlava amb al meu germà per telèfon. Vaig decidir de no explicar-ho a ningú, resignar-me com sempre, doncs ningú em creuria.
Una tarda quan estava a casa, immersa en la meva profunda soledat, vaig estar pensant que a la meva vida li mancava sentit i no valia la pena seguir així. Però, de sobte, vaig sentir una fredor provinent de la finestra. Era allà. La boira que un mes enrere m’havia fet canviar, estava a l’altra costat. Sense pensar-m’ho dues vegades, vaig deixar que entrés a l’habitació i que m’inundés amb la seva màgia. Per fi estaria amb en Matthew i podria començar una nova vida amb ell... però, realment em portaria aquest cop a Madagascar?
Itziar Fernández Sala
4t ESO C
Febrer de 2009
És estrany. Feia un dia que navegava sense direcció, perduda. Aquella espessa boira no em deixava veure més enllà de proa. No aconseguia trobar el camí que em portava al port de Barcelona. La ràdio feia dies que no donava senyals de vida i el GPS m’indicava que em trobava a prop de l’illa de Madagascar, per tant, tampoc funcionava massa bé.
Les meves esperances de tornar a casa a poc a poc anaven desapareixent quan, de sobte, vaig topar amb unes roques. El petit vaixell que duia va bolcar, precipitant-me a mi cap al fons del mar. Mentre m’enfonsava i feia el possible per lluitar contra les onades, vaig poder aferrar-me a un tauló que havia format part de la meva petita nau. No aguantaria gaire en aquella situació, per això vaig decidir invertir tots el esforços que em quedaven per intentar sortir de la tempesta.
Després d’unes hores, la mar va quedar totalment en calma. La boira havia desaparegut. Al meu voltant no veia altra cosa que aigua. Estava deshidratada i molt cansada, així que vaig acabar desmaiant-me.
Al despertar, em vaig trobar rodejada de persones en una platja. Un noi m’estava intentant reanimar amb una mica d’aigua dolça. Li vaig preguntar on érem i la seva resposta va ser Madagascar. No podia ser. El primer que vaig pensar va ser que es tractava d’una broma, però després vaig recordar que les coordenades indicaven que no era massa lluny d’aquella illa. Però, com vaig anar a parar a aquell destí exòtic? És gairebé impossible passar de Barcelona a Madagascar en pocs dies i amb la meva petita embarcació.
En Matthew, el noi que em va reanimar, va ser molt amable de convidar-me a casa seva per tal que em recuperés. Ell era de la meva edat, morè de pell i ulls color mel. Des del primer moment em va semblar un bon noi. Vam connectar de seguida: era molt atent, cortès i no em deixava ni un moment sola per si em trobava malament.
Una setmana després, mirant per la finestra de l’habitació, vaig veure una boira semblant a la que una setmana abans havia provocat que naufragués. No vaig fer-li gaire cas i em vaig anar a dormir. Quan vaig despertar, la boira havia entrat a l’habitació. No veia absolutament res. Vaig aixecar-me del llit i vaig començar a caminar a les palpentes. De cop i volta, vaig topar amb una paret. Però no era la de l’habitació, perquè aquesta estava feta de maons. La boira a poc a poc es va anar dissipant.
Aquells carrers m’eren familiars. Vaig estar caminant una estona quan, de sobte, vaig trobar l’Església del Mar. Però, com he pogut aparèixer al barri de la Ribera? Feia uns minuts que em trobava a casa d’en Matthew a Madagascar i ara estic a Barcelona.
Vaig tornar a casa i tot seguia com sempre. Ningú s’havia donat compte que no havia estat a casa durant dues setmanes. Tot aquell viatge, em va fer reflexionar: a Madagascar vaig viure una verdadera amistat.
Per un moment vaig desitjar tornar amb en Matthew i començar una nova vida, però era impossible que reunís els diners necessaris per a dur-ho a terme. Després, vaig pensar que aquella misteriosa boira havia sigut la culpable de tot. Com la podia fer tornar? Arribava sense avisar i quan menys t’ho esperaves.
Vaig tornar a la normalitat. Anava a treballar, anava a veure als meus pares a la residència i, de tant en tant, parlava amb al meu germà per telèfon. Vaig decidir de no explicar-ho a ningú, resignar-me com sempre, doncs ningú em creuria.
Una tarda quan estava a casa, immersa en la meva profunda soledat, vaig estar pensant que a la meva vida li mancava sentit i no valia la pena seguir així. Però, de sobte, vaig sentir una fredor provinent de la finestra. Era allà. La boira que un mes enrere m’havia fet canviar, estava a l’altra costat. Sense pensar-m’ho dues vegades, vaig deixar que entrés a l’habitació i que m’inundés amb la seva màgia. Per fi estaria amb en Matthew i podria començar una nova vida amb ell... però, realment em portaria aquest cop a Madagascar?
Itziar Fernández Sala
4t ESO C
Febrer de 2009
dissabte, 7 de febrer del 2009
Interfase amb mosca
Els nois i noies de 3r de l'ESO estem llegint Interfase amb mosca. Lovecraft és el nom de la mosca i ara el museu de la fantasia Maison d'Ailleurs fa una exposició sobre aquest autor nord-americà.
Si cliqueu damunt de l'enllaç d'Interfase amb mosca anireu a parar a un web on es proposen unes activitats en línia sobre el llibre. En el següent enllaç, que pertany a l'Associació d'escriptors en llengua catalana, també trobareu una introducció a aquesta obra de Joaquim Carbó. http://www.escriptors.cat/autors/carboj/obra.php?id_publi=2494
La informació l'hem treta de NOSOLOLIBROS
I si a aquesta lectura us desperta curiositat sobre Lovecraft visiteu el web que aquí us enllacem http://www.hplovecraft.es/
Si cliqueu damunt de l'enllaç d'Interfase amb mosca anireu a parar a un web on es proposen unes activitats en línia sobre el llibre. En el següent enllaç, que pertany a l'Associació d'escriptors en llengua catalana, també trobareu una introducció a aquesta obra de Joaquim Carbó. http://www.escriptors.cat/autors/carboj/obra.php?id_publi=2494
La informació l'hem treta de NOSOLOLIBROS
I si a aquesta lectura us desperta curiositat sobre Lovecraft visiteu el web que aquí us enllacem http://www.hplovecraft.es/
dimarts, 3 de febrer del 2009
Arxiu Maragall. Febrer 2009
Un bon record i una bona oportunitat de viure la literatura...la visita a l'Arxiu Maragall engrandeix la nostra memòria col·lectiva.
dissabte, 24 de gener del 2009
dilluns, 12 de gener del 2009
Una història sense paraules
Redactem. Treball per a 3r d'ESO
I ara, expliqueu-la sense imatges
Font entrada NOSOLOLIBROS (com sempre una font)
I ara, expliqueu-la sense imatges
Font entrada NOSOLOLIBROS (com sempre una font)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)