Què són les perífrasis verbals, quines formes són perífrasis verbals i com cal utilitzar-les.
Perífrasis verbals
Ús incorrecte del gerundi I.
Ús incorrecte del gerundi II.
Construccions amb infinitiu i gerundi. Casos conflictius.
Ús del gerundi
Expressió de l'obligació
Expressió de les ordres
Expressió de la causa
Expressió de la probabilitat
dimecres, 15 de febrer del 2012
dijous, 9 de febrer del 2012
Treballant les perífrasis verbals
1. Reescriu el paràgraf tot esmenant els errors ( no et fixes només en les perífrasis, tal vegada hi haja algun accent o alguna altra falta dissimulada).
Serien les nou de la nit quan el tren va arrivar. Jo no tenia que haber anat a per ell però, ja se sap, que si un no pot, que si l’altre tampoc, i al final hi ha que quedar be i oferir-se. Despres de tot, el nor era jo i tenia que tractar de guanyarme-ls com fóra. Jo entre mi pensaba: “Serà un d’aquestos idiotes que creuen que ho saben tot i es tindrà pel mes intel·ligent del poble”. No suporte aquest tipus de gntm tan segura de si mateixa i tan pedant. Un únic passatjer baixà del tren, o millor dit, una passatjera. “No haurà pogut venir i no ha avisat”. Era preciosa! Tindria uns trenta anys i a penes anava maquillada, però els seus llabis ern carnosos i de color vermell intens. Es dirigí cap a mi amb un somriure ample i em digué: “Hola, soc Pau”. Clar, Pau pot ser nom de dona, no iavia caigut. Em vaig presentar i li vaig oferir el meu braç. Hi ha que ser un caballer, no?
Serien les nou de la nit quan el tren va arrivar. Jo no tenia que haber anat a per ell però, ja se sap, que si un no pot, que si l’altre tampoc, i al final hi ha que quedar be i oferir-se. Despres de tot, el nor era jo i tenia que tractar de guanyarme-ls com fóra. Jo entre mi pensaba: “Serà un d’aquestos idiotes que creuen que ho saben tot i es tindrà pel mes intel·ligent del poble”. No suporte aquest tipus de gntm tan segura de si mateixa i tan pedant. Un únic passatjer baixà del tren, o millor dit, una passatjera. “No haurà pogut venir i no ha avisat”. Era preciosa! Tindria uns trenta anys i a penes anava maquillada, però els seus llabis ern carnosos i de color vermell intens. Es dirigí cap a mi amb un somriure ample i em digué: “Hola, soc Pau”. Clar, Pau pot ser nom de dona, no iavia caigut. Em vaig presentar i li vaig oferir el meu braç. Hi ha que ser un caballer, no?
dimecres, 1 de febrer del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)