Corrien les tres de la matinada, Plovia. Ell era corrent carrer avall . Esgotat, amb els ulls vermells i la ferida a l’abdomen encara sagnant. Sense destí...
Feia tres anys en John s’havia sotmès al projecte enigma. Un pla del govern nord-americà classificat de nivell 4. El pla consistia en dur a terme la teoria del doctor Eisenhower. La teoria deia així:
“Els minuts i els segons `poden fer de l’home una maquina
De matar letal nomes cal una petita intervenció per pertorbar
L’espai temps de l’individu i la llei de la relativitat inversa farà
De l’individu un Super Home”
Name: Kipper, John
Sex: Male
Age: 22
Birth Place: Blenheim (GB)
High: 1’89
Weight: 95
Aquestes eren les dades que van permetre a en John formar part del projecte. Fill de pares pagesos havia passat la infància robant i demanant almoina pels carrers de Londres. A l’edat de vint anys un espia americà el va trobar en el dormitori comú del carrer de Normandia.
En veure en ell un potencial candidat per a el projecte enigma va fer-li la proposta tindràs aliment, casa, i guanyaràs grans sumes de diners, faràs el que se’t demani quan se’t demani i no podràs negar-te, va que pots perdre?¨ L’agent americà sabia de sobres tot el que podia perdre però en John un pobre lladre va veure en aquesta proposta l’oportunitat de la seva vida.
A la base militar de Houston (EUA) se’l van realitzar nombroses probes per determinar la seva capacitat. En John gosava de una bona musculatura i una ment brillant ho que va facilitar els tràmits .
Desprès de signar els contractes vinculants a l’exèrcit experimental dels estats units el doctor va dir al John : ¨noi ets apunt de fer una cosa gran per a la humanitat, ara be una vegada comencem no hi haurà retorn¨ el noi va accedir a l’operació. Mai mes res tornaria a ser igual.
Van implantar-li una carrega de liti per via intravenosa en forma de rellotge que servia de camuflatge. La seva primera missió va ser a Guanlao a la xina. Es diu que ell sol va acabar amb 134 homes de les forces populars xineses. Els èxits es van anar succeint fins que va ser abatut a l’abdomen. El seu talo d’Aquiles.
Es va refugiar a un portal. Sol, la missió havia sigut un desastre. Nomes quedava ell. Veia els cossos dels seus companys. L’olor a pólvora, el cel de color sofre. Tot en runes...
Va mirar la cartutxera hi allà estava. La sortida del covard...
¨La guerra es l’art de destruir els homes. La política, la d’enganyarlos¨
» Parménides de Elea
MARCOS ESQUINA HERRERO
13-12-11
