Conxa és una nena que viu al Pallars i que és enviada a casa dels oncles per uns pares que no poden mantenir tants fills. Ella aprendrà a fer-se el seu lloc en una casa que no és la seva.
Conxa creix a pagès i, rere les formes rudes i simples de la gent del seu voltant, coneix l’amor: en Jaume és l’amor de la seva vida, amb ell es casa i té tres fills. Jaume és un home idealista i lluitador que no dubta en aixecar la veu a favor de la República, però Conxa està massa ocupada amb la seva família i en tenir cura de la casa com per fer cas als ideals del seu marit. Tanmateix, veurà la seva vida esquitxada per una política que gairebé no entendrà i s’haurà d’enfrontar a la situació del moment. Conxa no mostra el seu món interior tan ric, en què es qüestiona el perquè de tot plegat. Ella és una dona que pateix i s’arriba a sentir com una pedra de tartera que està a punt de rodolar pendent avall amb d’altres pedres.
“Pedra de Tartera” mostra l’anònima vida de molta gent de pagès del segle XX, gent republicana que lluitaven pels interessos de la seva classe. I, Conxa, mostra la vida de moltes dones que vivien a l’ombra dels homes, ella dóna motius per afirmar que una família no seria res sense una dona.
“Pedra de Tartera” de Maria Barbal ha estat adaptada al Teatre Nacional. Un gran homenatge a l’escriptora de pagès que mostrava les seves arrels en aquesta obra de la literatura catalana, possible gràcies a actors magnífics (com Àurea Márquez que mostrava una Conxa dolça i, alhora, dura o Marina Barberà una actriu molt novella que interpretava a Elvira) que et feien sentir com si fossis al Pallars i a una simple, però molt ben aconseguida, escenografia.
L’obra ens transmet el significat de sentir-se com una pedra de tartera: amuntegada en una tartera, sentint que si algú o alguna cosa encerta a moure-la caurà amb les altres rodolant cap avall; si res no s’atansa, s’estarà quieta dies i dies...
Núria Lluch
2n de Batxillerat
