Treballant les perífrasis verbals

1. Reescriu el paràgraf tot esmenant els errors ( no et fixes només en les perífrasis, tal vegada hi haja algun accent o alguna altra falta dissimulada).



Serien les nou de la nit quan el tren va arrivar. Jo no tenia que haber anat a per ell però, ja se sap, que si un no pot, que si l’altre tampoc, i al final hi ha que quedar be i oferir-se. Despres de tot, el nor era jo i tenia que tractar de guanyarme-ls com fóra. Jo entre mi pensaba: “Serà un d’aquestos idiotes que creuen que ho saben tot i es tindrà pel mes intel·ligent del poble”. No suporte aquest tipus de gntm tan segura de si mateixa i tan pedant. Un únic passatjer baixà del tren, o millor dit, una passatjera. “No haurà pogut venir i no ha avisat”. Era preciosa! Tindria uns trenta anys i a penes anava maquillada, però els seus llabis ern carnosos i de color vermell intens. Es dirigí cap a mi amb un somriure ample i em digué: “Hola, soc Pau”. Clar, Pau pot ser nom de dona, no iavia caigut. Em vaig presentar i li vaig oferir el meu braç. Hi ha que ser un caballer, no?

Un petó

El primer cop

Imatge

Corrien les tres de la matinada, Plovia. Ell era corrent carrer avall . Esgotat, amb els ulls vermells i la ferida a l’abdomen encara sagnant. Sense destí...
Feia tres anys en John s’havia sotmès al projecte enigma. Un pla del govern nord-americà classificat de nivell 4. El pla consistia en dur a terme la teoria del doctor Eisenhower. La teoria deia així:

“Els minuts i els segons `poden fer de l’home una maquina
De matar letal nomes cal una petita intervenció per pertorbar
L’espai temps de l’individu i la llei de la relativitat inversa farà
De l’individu un Super Home”

Name: Kipper, John
Sex: Male
Age: 22
Birth Place: Blenheim (GB)
High: 1’89
Weight: 95

Aquestes eren les dades que van permetre a en John formar part del projecte. Fill de pares pagesos havia passat la infància robant i demanant almoina pels carrers de Londres. A l’edat de vint anys un espia americà el va trobar en el dormitori comú del carrer de Normandia.
En veure en ell un potencial candidat per a el projecte enigma va fer-li la proposta tindràs aliment, casa, i guanyaràs grans sumes de diners, faràs el que se’t demani quan se’t demani i no podràs negar-te, va que pots perdre?¨ L’agent americà sabia de sobres tot el que podia perdre però en John un pobre lladre va veure en aquesta proposta l’oportunitat de la seva vida.
A la base militar de Houston (EUA) se’l van realitzar nombroses probes per determinar la seva capacitat. En John gosava de una bona musculatura i una ment brillant ho que va facilitar els tràmits .
Desprès de signar els contractes vinculants a l’exèrcit experimental dels estats units el doctor va dir al John : ¨noi ets apunt de fer una cosa gran per a la humanitat, ara be una vegada comencem no hi haurà retorn¨ el noi va accedir a l’operació. Mai mes res tornaria a ser igual.
Van implantar-li una carrega de liti per via intravenosa en forma de rellotge que servia de camuflatge. La seva primera missió va ser a Guanlao a la xina. Es diu que ell sol va acabar amb 134 homes de les forces populars xineses. Els èxits es van anar succeint fins que va ser abatut a l’abdomen. El seu talo d’Aquiles.

Es va refugiar a un portal. Sol, la missió havia sigut un desastre. Nomes quedava ell. Veia els cossos dels seus companys. L’olor a pólvora, el cel de color sofre. Tot en runes...
Va mirar la cartutxera hi allà estava. La sortida del covard...
¨La guerra es l’art de destruir els homes. La política, la d’enganyarlos¨
» Parménides de Elea

MARCOS ESQUINA HERRERO
13-12-11

Els pronoms. Una primera aproximació

3r d'ESO C

Les fotografies han estat buscades en www.flickr.com
Escolliu una imatge i poseu-li les paraules que més us abelleixin (com a mínim han de ser 300, de paraules!)

INTEGRAR: escriviu un relat que s'integri entre els tres fragments en cursiva (un al principi, un al mig i l'altre com a final). Així haureu d'escriure un nou text tot mantenint els fragments en cursiva.

Va tornar l'endemà i molts altres dies més. Ara passava sempre pel carrer nou i cada vegada es parava a tocar la reixa. Sempre s'inventava noves cançons, picant quan calia sobre les barres. Va intentar una cançó per cadascun dels arbres que veia al parc: el pi, l'avet, el cedre del Líban, l'esvelt xiprer estirat com un dit per fer pessigolles als núvols. Va inventar una cançó per l'avinguda que pujava cap a la casa, pels camins que s'endinsaven a les verdes galeries sota els arbres, per l'herba i pels parterres florits. Però no va dir res del seu descobriment ni als seus pares, ni a la mestra, ni als companys. La reixa musical era el seu instrument secret.

Gianni Rodari, El joc dels quatres cantons.
(Trad. Xavier Lloveras)

Dictat caminat

Passeig diürn

La Lluïsa, mentre prenia un descafeïnat i una ensaïmada a la terrassa d'"El llaüt ucraïnià" observava els cotxes de l'atapeïda cruïlla del davant.
El semàfor donava fluïdesa al trànsit. El veïnat encara dormia. Una dona amb un vestit esgrogueït entrava als jesuïtes.
El proveïdor del bar descarregava raïm. La Lluïsa no aconseguia treure's el maleït mal d'oïda que l'amoïnava feia dies.
De cop, va sentir una increïble coïssor per tot el cos i va gratar-se amb fruïció fins que s'adonà que un transeünt la mirava de reüll. En aquell moment, un cotxe de morts amb un taüt verd fosc travessava la cruïlla. Va pensar que devia dur l'home geniüt que s'havia suïcidat en descobrir, de manera fortuïta, que el seu soci l'havia desproveït de tots els diners i l'havia deixat en la ruïna.